El disseny magnètic de l'anell d'emmagatzematge (SR, storage ring en anglès) del Sincrotró ALBA es basa en una xarxa Chasman-Green (Double Bend) modificada. La unitat bàsica (estructura repetitiva) és una disposició de dos imants dipolars acompanyats de quadrupols que produeixen dispersió diferent de zero als trams rectes. Tot i que la dispersió contribueix al augment aparent del tamany del feix d'electrons, el disseny de l'ALBA minimitza l'augment alhora que maximiza l'espai disponible entre seccions rectes.

Les seccions rectes a l'ALBA s'anomenen LSS (llargues), MSS (mitjanes) i SSS (curtes). La cel·la unitat té MSS amb valors de la funció beta prou petits per poder-hi instal·lar dispositius d'inserció, tot i que les MSS no són prou llargues com per instal·lar la secció d'injecció. Per altra banda, les cel·les modificades, anomenades matching cells, s'utilitzen per acollir les LSS. La següent taula resumeix els principals paràmetres de l'anell d'emmagatzematge de l'ALBA.

 

Energia nominal  (GeV): E 3.0
Circumferència (m): C 268.8003
Període Revolució (ns) / freqüència  (MHz): Trev 896.62 / 1.1153
Nombre de cel·les ; nombre de super-períodes:
Nombre de seccions llargues rectes i la seva longitud(m):
16 ; 4
4 x 8.0 m + 12 x 4.2 m + 8 x 3.1 m
Tons betatró: Qx ; Qy 18.155 , 8.362
Factor de compatació del moment: a1
a2
8.9·10-4
2.2·10-3
Dispersió en energia: sE/E 1.1·10-3
Temps d'esmorteïment (ms): tx     
ty
ts                      
3.2
3.9
5.2
Emitància (nm.rad): ex 4.58
Energia perduda per volta (keV): E 1024
Potència total radiada a 200 mA (kW): P 223
Longitud del paquet d'electrons (Max RF voltatge) (ps): ss 15.8
Funció beta horitzontal (m) valor mínim / màxim: bx 0.4/18.0
Funció beta vertical (m) valor mínim / màxim: by 1.3/25.0
Funció de dispersió valor mínim / màxim (m): Dx 0.02/0.23
Dimensions cambra de buit, excepte seccions rectes (mm): H x V 72 x 28

 

La periodicitat de la xarxa magnètica d'ALBA s'aprecia en la variació de les funcions beta al llarg de l'anell d'emmagatzematge. La figura inferior mostra les funcions betes i la funció dispersió en un quadrant de l'anell. 

La xarxa magnètica d'ALBA produeix un feix d'electrons petit i amb una divergència també molt petita a base de ser fortament focalitzant. Aquest fet té l'inconvenient de produir aberracions altament cromàtiques (cromaticitat molt negativa). La cromaticitat es corregeix a valors propers al zero i positius utilitzant els imants sextupolars. A 120 mA, la cromaticitat un cop corregida és [+2, +4] a cada pla. Els sextupols tenen camps magnètics no lineals que fan canviar el to de l'anell d'emmagatzematge segons l'amplitud d'oscil·lació i poden limitar la regió d'estabilitat dinàmica: l'anomenada apertura dinàmica. La següent taula resumeix les propietats no lineals de la xarxa d'ALBA:

Nombre de sextupols/nombre de famílies: 120/9
Cromaticitat natural: -40 ; -27
Cromaticitat corregida(120 mA): +2 ; +4
Canvi del to amb l'amplitud ((rad-1·m-1): 2300
4800
-6100
Mitja apertura dinàmica per partícules amb energia nominal  (H): -22 ; +30
Mitja apertura dinàmica per partícules amb energia nominal  (V): +- 13

És habitual avaluar la regió estable, l'anomenada apertura dinàmica, sense tenir en compte les limitacions físiques. Aquests càlculs permeten l'avaluació quantitativa de l'efecte dels sextupols. Un apertura dinàmica més gran que l'apertura física de la cambra de buit assegura una bona eficiència en la injecció. També es calcula l'apertura dinàmica per partícules amb energies diferents de la nominal per determinar si seran estables. El següent gràfic mostra les apertures dinàmiques per partícules amb l'energia nominal i amb energies que difereixen ±3% de la nominal, en el plans transversals després de fer un seguiment de feix durant 300 voltes.

Els càlculs de l'apertura dinàmica depenen del numero de voltes durant les quals es segueix als electrons. Com més alt sigui aquest, més realista serà el càlcul. Si les partícules són examinades després de 2000 voltes es pot calcular el to betatró i la regularitat del moviment a cadascun dels punts de llançament. El mapa que relaciona la posició en el pla transversal x-y amb els tons betatró Qx - y s'anomena mapa de freqüència. Habitualment el mapa de freqüències es mostra contra la difusió (com el to betatró varia al llarg del nombre de voltes). Al següent gràfic, la difusió es mostra en el pla transversal i en el pla del to, el codi de colors es mostra en escala logarítmica. Els valors petits representen àrees molt estables (en blau), normalment al costat del to nominal. Els valors de difusió grans (vermells) representen moviments inestables en aquelles àrees properes als creuaments de ressonància en el diagrama del to betatró.