Sincrotró ALBA
Un grup de recerca de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) a València està utilitzant tècniques de dispersió en el Sincrotró ALBA per desenvolupar nous sistemes d'empaquetat amb biopolímers, una solució ecològica per a la indústria alimentària
Cerdanyola del Vallès, 30 d'octubre de 2018
. El plàstic és el material d'envasat de la majoria dels aliments que consumim avui dia. Això genera un greu problema, ja que el plàstic comú és un derivat del petroli, un recurs limitat amb un preu altament variable, i suposa un gran impacte ambiental, ja que la majoria dels residus plàstics necessiten més de 400 anys per descompondre's.
Investigadores del departament de Seguretat i Conservació dels Aliments de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC), ubicat a Paterna (València), estan buscant formes més sostenibles de produir envasos d'aliments amb propietats mecàniques i químiques adequades. Estan investigant biopolímers que poden obtenir-se a partir de biomassa, com les algues.
"Necessitem buscar fonts alternatives que no competeixin amb els aliments. Aquesta és la raó per la qual els recursos marins com les algues i les microalgues són molt interessants. Proliferen molt ràpidament, creixen en una àmplia varietat d'ambients i no interfereixen en la producció de els aliments", comenta Amparo López Rubio, investigadora del IATA-CSIC.
Les científiques han analitzat com a l'agregar diferents espècies de microalgues es poden modificar les propietats dels biopolímers basats en midó. Durant el procés, han estat realitzant experiments de dispersió de raigs X per angle petit i angle ampli (SAXS / WAXS) a la renovada línia de llum del Sincrotró ALBA, dedicada a la difracció no cristal·lina. Els resultats mostren que la microalga d'espirulina és una alternativa prometedora per reemplaçar part de la matriu de midó de blat de moro dels biopolímers, ja que millora les propietats de barrera a l'oxigen i al vapor d'aigua, mantenint així els aliments en millors condicions.
"També s'ha de destacar que hi ha un altre avantatge important d'aquests biopolímers basats en les microalgues. La seva producció es pot escalar i aplicar fàcilment en processos industrials", segons Marta Martínez-Sanz, una altra investigadora del IATA-CSIC.
A a l'esquerra, les usuàries Marta Martínez Sanz i Amparo López Rubio del IATA-CSIC a la cabina experimental de NCD-SWEET. Al costat, les dues usuaris amb Juan Carlos Martínez, científic del Sincrotró ALBA.
Fig: A l'esquerra, els patrons WAXS de la capa de midó i els seus biocompostos que contenen microalgues. A la dreta, els patrons SAXS de la capa de midó i els seus biocompostos que contenen microalgues.
La renovació de NCD-SWEET ha estat cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins del Programa Operatiu de Creixement Intel·ligent 2014-2020.