Amb la microscòpia de raigs X del Sincrotró ALBA, els investigadors han obtingut imatges 3D de cèl·lules plenes de petits cristalls de colesterol. L'objectiu és estudiar com es formen aquests cristalls que estan relacionats amb l'obstrucció de les artèries.

Un grup de recerca del Weizmann Institute of Science d'Israel està investigant la formació dels cristalls de colesterol. Se sap que hi ha una relació entre l'acumulació dels cristalls, la presència de plaques dins els vasos sanguinis i la supervivència dels pacients. Els científics han estat farcint amb colesterol macròfags, unes cèl·lules del sistema immune involucrades precisament en la formació de les plaques d'ateroma. L'acumulació de colesterol en aquestes plaques que bloquegen el torrent sanguini és una característica de l'aterosclerosi, principal precursor de moltes malalties cardiovasculars.

Aquests macròfags amb colesterol són la causa de la inflamació que s'esdevé prèviament a l'aparició de la placa d'ateroma. Es troben situats a les parets internes dels vasos sanguinis i, quan encara estan vius, produeixen cristalls de colesterol que són excretats a l'exterior. Finalment els macròfags moren alliberant el colesterol restant que els quedava dins. Tot i així, encara no es coneix perfectament el mecanisme de formació dels cristalls de colesterol. Aquesta informació ajudaria a descobrir com inhibir el procés i a desenvolupar tractaments més efectius per a l'aterosclerosi.

Per dur a terme l'experiment els científics han dut les seves mostres al Sincrotró ALBA. Allà, han utilitzat el microscopi de transmissió de raigs X tous de la línia de llum MISTRAL i han obtingut tomografies (imatges 3D) dels macròfags amb els cristalls de colesterol. Els investigadors ja havien vist abans in vitro que els cristalls (que són de tres dimensions) poden formar-se gràcies a l'adhesió a altres molècules de colesterol (de dues dimensions) que es troben a les membranes de les cèl·lules. Verificar aquesta hipòtesi en un sistema biològic i visualitzar els macròfags secretant els cristalls de colesterol és el seu gran objectiu.


Esquerra: Neta Varsano, una de les investigadores del grup, davant de la línia de llum MISTRAL. Dreta: tomografia d'una cèl·lula (membrana plasmàtica en lila) que ha generat un cristall de colesterol (marcat en gris). Imatge obtinguda a MISTRAL.


L'equip tècnic disponible a la línia MISTRAL
juga un paper clau en aquest tipus d'experiments, ja que permet obtenir tomografies de la cèl·lula sencera. És a dir, el microscopi de MISTRAL no és invasiu: no cal seccionar la cèl·lula en capes fines, de manera que es pot observar tota sencera en unes condicions molt properes a les naturals. Hi ha només 3 línies més com MISTRAL al món (Regne Unit, Alemanya i Estats Units).


Referència:
Varsano, N., Dadosh, T., Kapishnikov, S., Pereiro, E., Shimoni, E., Jin, X., Kruth, H.S., Leiserowitz, L. and Addadi, L. J. Am. Chem. Soc.,

(2016)

,

138

(45), pp 14931–14940