Unes 45 persones de 20 empreses van visitar el Sincrotró ALBA el passat divendres per a participar en una jornada en què van poder conèixer de primera mà com les tècniques de sincrotró s’utilitzen per a investigar i desenvolupar materials químics reciclables, així com metalls, plàstics, catalitzadors, pigments, entre d’altres, per impulsar la innovació en la indústria.

Cerdanyola del Vallès, 13 de juny 2023 

El Sincrotró ALBA en col·laboració amb el projecte europeu ReMade@ARI, que ofereix accés a infraestructures de recerca avançada a empreses que afronten els reptes de l’economia circular, ha organitzat una jornada dedicada a la indústria química i als materials reciclables.

La directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari, va ser l’encarregada d’obrir l’esdeveniment, fent una breu descripció de la situació actual i la futura renovació de la instal·lació, que permetrà oferir millors serveis.

Les xerrades tècniques van començar amb el responsable de l’Oficina Industrial d’ALBA, Alejandro Sánchez, qui va explicar què és un sincrotró i per a què serveix. Seguidament, vàries ponències del personal científic d’ALBA van mostrar els avantatges que les tècniques de sincrotró porten a la indústria; i experts industrials d’empreses van presentar les seves darreres investigacions i avenços, amb un enfocament en l’aplicació pràctica i les possibles solucions pels reptes actuals en la indústria.

En concret, Bernd Hinrichsen, de BASF, va mostrar com la investigació amb llum de sincrotró pot ajudar a la indústria de les energies renovables i a l’estudi de materials per a bateries; Teresa Puig, responsable del departament de materials superconductors de l’ICMAB-CSIC, va explicar en detall l’optimització de la fabricació de cintes superconductores amb tècniques de sincrotró en col·laboració amb l’empresa Sumitomo; i Magnus Fredriksson, d’ALFA LAVAL, va donar exemples d’experiments fets al sincrotró MAX IV per la seva empresa que van permetre realitzar troballes revolucionàries sobre materials. Finalment, Kang Wei Chou, de la companyia HENKEL i expert col·laborador d’ALBA, va exposar la seva recerca sobre nous adhesius emprant fonts de llum de sincrotró.

Per la seva banda, personal científic de les línies de llum d’ALBA va mostrar les possibilitats que les seves tècniques ofereixen: Catalin Popescu (MSPD) va explicar estudis nanoestructurals de materials químics reciclables fets amb difracció de pols de raigs X, Vlad Martin-Diaconescu (CLAESS) va parlar sobre espectroscòpia d’absorció de raigs X i les seves aplicacions en química verda i sostenibilitat, i Eduardo Solano (NCD-SWEET) va mostrar en detall el potencial de la línia de dispersió de raigs X per a les 7R de l’economia circular.

Abans de visitar les instal·lacions, els assistents van poder conèixer en detall i de la mà del personal científic de l’Oficina Industrial del Sincrotró ALBA, el seu llistat de serveis per a la indústria, com accedir-hi i finalment, les oportunitats de finançament per indústries disponibles en el projecte ReMade@ARI.

Durant la visita, els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer el funcionament general d’ALBA i de les seves línies de llum. L'esdeveniment va finalitzar amb un dinar-networking amb tots els participants on va haver-hi oportunitat d'establir els primers contactes i resoldre dubtes.

L'Oficina Industrial del Sincrotró ALBA organitza periòdicament trobades d'aquest tipus amb sectors industrials diversos per donar a conèixer les seves tècniques d'anàlisi. ALBA acull experiments amb empreses des de l'inici de la seva operació el 2012. Ha donat servei a més de 75 empreses diferents, procedents de sectors com el farmacèutic, químic, ciments, materials avançats, nanotecnologia o nanoelectrònica, entre d'altres.

Més informació sobre l'Oficina Industrial d'ALBA
Contacte: industrialoffice@cells.es

D'esquerra a dreta: Caterina Biscari, Bernd Hinrichsen, Teresa Puig, Magnus Fredriksson, Núria Valls i Alejandro Sánchez (Oficina Industrial).

Amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. El Sincrotró ALBA forma part de la xarxa d'Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i ha rebut suport a través del projecte FCT-21-17088.