Sincrotró ALBA

Dos estudis liderats per l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC-CMCNB) i la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Sincrotró ALBA i el Muséum national d’Histoire naturelle de París, descriuen dues noves espècies fòssils, Imaginedraconium daemon i Cnopus twentyonepilotorum, que omplen buits a l’arbre evolutiu dels escarabats. Mitjançant tècniques avançades d’imatge per contrast de fase amb raigs X, els equips de recerca van estudiar en 3D, sense malmetre’ls, els diminuts escarabats atrapats en ambre d’Oise (França). L’anàlisi es va dur a terme a la nova línia de llum FaXToR d’ALBA, inaugurada fa poc més d’un any, i ha revelat estructures anatòmiques totalment invisibles al microscopi convencional.
Fa milions d’anys, en un bosc càlid i humit del que avui és França, la resina enganxosa dels arbres va atrapar petits rastres de vida: plantes, insectes i altres organismes. Aquestes restes es van conservar al llarg del temps, mentre la resina s’enduria fins a convertir-se en ambre. Avui, obren una finestra a aquest antic ecosistema i ajuden el personal científic a identificar espècies mai descrites.
Dos estudis liderats per grups de recerca de l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC-CMCNB) i de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el Sincrotró ALBA i el Muséum national d’Histoire naturelle de París, descriuen dues espècies d’escarabats conservades en ambre des de fa uns 53 milions d’anys: Imaginedraconium daemon, de la família Ptinidae, i Cnopus twentyonepilotorum, de la família Aderidae. L’equip va fer servir microtomografia de raigs X per contrast de fase a la línia de llum FaXToR del Sincrotró ALBA per estudiar l’estructura interna dels insectes sense danyar-los.
Els noms de les dues espècies fan homenatge a dos grups musicals, per les seves aportacions més enllà de la música: Imagine Dragons, pel seu suport a la sostenibilitat ambiental i a l’acció climàtica, i Twenty One Pilots, per donar visibilitat a la salut mental i reduir l’estigma que envolta aquests problemes, segons expliquen els autors.
Alguns escarabats tenen un paper essencial als boscos: descomponen la matèria orgànica i retornen els nutrients al sòl. A la família Ptinidae, molts membres viuen en fusta en descomposició, mentre que d’altres es consideren plagues de productes emmagatzemats i de béns del patrimoni cultural. La nova espècie Imaginedraconium daemon pertany a un grup de Ptinidae, el grup “Cryptoramorphini”, que avui habita sobretot a regions tropicals i subtropicals i que fins ara no tenia registre fòssil. Aquest fòssil de 53 milions d’anys demostra que el grup ja existia en aquella època.
La família Aderidae està formada per escarabats diminuts amb aspecte de formiga. Les poques larves conegudes es desenvolupen en fusta en descomposició dins dels nius d’insectes socials, i els adults se solen trobar sobre el fullatge. Fins ara, les espècies fòssils descrites més antigues d’aquesta família procedien d’ambre de Myanmar de fa 99 milions d’anys, i els següents en antiguitat es remuntaven a fa uns 35 milions d’anys. Així, Cnopus twentyonepilotorum ajuda a cobrir aquest buit en el registre fòssil i aporta noves pistes sobre la història evolutiva de la família.
“Tots dos escarabats són els primers representants de les seves respectives famílies descrits formalment a partir d’ambre d’Oise (França), un dels ambres cenozoics més antics d’Europa, i ofereixen nous punts de referència per datar l’evolució d’aquests grups”, explica Jules Ferreira, autor d’aquest treball a l’Institut Botànic de Barcelona (CSIC-CMCNB) i la Universitat de Barcelona.
"L'ambre d'Oise és una càpsula del temps fràgil de 53 milions d'anys: les anàlisis convencionals corren el risc de destruir la mateixa història que intentem desxifrar. La línia de llum FaXToR redefineix per complet aquests límits. La llum de sincrotró ens permet una supervisió no destructiva per desxifrar el passat en 3D i treure a la llum detalls microscòpics d'aquests insectes extingits que, d'una altra manera, continuarien amagats", afegeix Alessandra Patera, responsable del grup de FaXToR al Sincrotró ALBA.

Vista dorsal d’Imaginedraconium daemon (esquerra) i Cnopus twentyonepilotorum (dreta) dins de l’ambre. (A) Barra d’escala esquerra: 500 μm; (B) barra d’escala dreta: 250 µm.
Mirar dins de l’ambre sense danyar els escarabats
Un microscopi òptic pot mostrar algunes característiques dels insectes atrapats en ambre, però no sempre ofereix una imatge completa. A I. daemon, per exemple, la part inferior de l’escarabat, essencial per descriure l’espècie, quedava amagada. Per superar aquestes limitacions, els equips van combinar la microscòpia òptica amb la microtomografia de raigs X a la línia de llum FaXToR del Sincrotró ALBA. Aquesta tècnica captura milers d’imatges de la mostra des de diferents angles i les combina per crear un model 3D detallat de l’insecte.
Així, els grups de recerca van poder estudiar els escarabats amb una resolució micromètrica, sense alterar l’ambre. Van aconseguir descriure les estructures externes de les dues espècies, com ara les potes, les antenes, els palps, el tòrax i l’abdomen, i confirmar que eren noves per a la ciència.
Aquestes troballes posen de manifest tot el que l’ambre d’Oise encara té per revelar. Ja s’han recuperat més de 15.000 artròpodes d’aquest jaciment, però bona part de la seva biodiversitat continua sense descriure’s. La microtomografia de raigs X d’ALBA ofereix un gran potencial per explorar-la: revela, sense danyar les mostres, petits detalls que d’altra manera passarien desapercebuts, i obre al personal científic noves possibilitats per estudiar espècies fòssils i reconstruir la història evolutiva dels escarabats.

Reconstruccions 3D de la microtomografia de raigs X del Sincrotró ALBA que mostren les vistes ventrals d’Imaginedraconium daemon (esquerra) i Cnopus twentyonepilotorum (dreta). Barra d’escala esquerra: 500 μm; barra d’escala dreta: 250 µm.