Sincrotró ALBA
Un equip científic de la Universidad de Castilla la Mancha, la Universidad Autónoma de Madrid i el Instituto de Ciencias Agrarias – CSIC ha demostrat el potencial dels residus de la viticultura com a biopesticides en l’agricultura. Usant-los es reduiria el problema de la gestió de residus i es contribuiria a l’economia circular. L’estudi mostra que el carbonet reciclat, biomassa provinent de la brisa de raïm, funciona per combatre la infecció de paràsits nematodes en plantes de tomàquet. La caracterització del carbonet s’ha fet amb espectroscòpia d’infraroig a la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA.
La gran quantitat de residus que queden després de premsar el raïm per a fer vi poden ser transformats en un producte valuós com el carbonet, un tipus de carbó vegetal. Un estudi publicat recentment mostra que condicionar el sòl afegint carbonet pot ajudar en el control de les infeccions d’un grup de nematodes paràsits de plantes: els nematodes de nus d’arrel.
Els nematodes són un gran grup d’invertebrats també coneguts com a cucs rodons. Són una de les plagues més esteses i es poden trobar a gairebé tots els cultius del món, causant pèrdues anuals de més de 100.000 milions d’euros en l’agricultura global. Concretament, els nematodes de nus d’arrel parasiten les planes penetrant per les seves arrels i indueixen la formació de nusos o agalles. S’aprofiten de la planta hoste els nodreix.
La infecció dels nematodes de nus d’arrel és molt difícil d’erradicar i normalment requereix de l’ús de químics tòxics que estan prohibits en molts països. En aquest sentit, l’equip de recerca format per personal de la Universidad de Castilla la Mancha (UCLM), la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i el Instituto de Ciencias Agrarias (ICA-CSIC), proposa l’ús del carbonet com a alternativa econòmica i respectuosa amb el medi ambient.
Per a fer la seva investigació, van infectar plantes de tomàquet amb Meloidogyne javanica, un nematode de nus d’arrel, i les van fer créixer en un cultiu hidropònic i terra barrejada en diferents proporcions amb carbonet. Uns dies després de la inoculació del paràsit, van analitzar la progressió de la infecció. Van veure com la infecció i la reproducció de la població de nematodes s’havia vist significativament reduïda (en el nombre d’ous, per exemple) en les plantes amb substrat de carbonet.
En paral·lel, l’equip investigador va realitzar una caracterització a fons del carbonet després d’aplicar-li un tractament de calor (piròlisis a 350ºC i 700ºC). En van determinar la seva composició química i la seva estructura interna. Per a fer-ho, van usar (entre altres tècniques) l’espectroscòpia de llum infraroja a la línia de llum MIRAS de l’ALBA. L’anàlisi amb llum de sincrotró permet visualitzar els canvis que ocorren en la composició biomolecular del carbonet durant el tractament de piròlisi de la brisa de raïm.
El tractament tèrmic del residu del raïm el converteix en un material altament porós ric en carboni i altres macro i micronutrients solubles per la planta. Les dades obtingudes a MIRAS també mostren que el carbonet preparat a 350ºC manté nombroses biomolècules importants per les funcions biològiques de les plantes de tomàquet.
L’equip que ha fet l’estudi en remarquen la seva importància ja que "fins on sabem nosaltres, aquest és el primer cop que es descriu l’efecte del carbonet derivat del raïm en el control dels nematodes paràsits de plantes. Tanmateix, ara haurem d’estudiar tant el seu mecanisme d’acció com la seva eficàcia en condicions reals al camp."
També ressalten que el reciclatge dels residus del raïm en els països del sud d’Europa seria una contribució molt rellevant a l’economia circular ja que són regions on el raïm i la producció de vi són molt significatives.
Referència: Ángela Martínez‑Gómez, Maria Fe Andrés, Ángel Barón‑Sola, Fernando E. Díaz‑Manzano, Ibraheem Yousef, Ismael F. Mena, Elena Díaz, Óscar Gómez‑Torres, Azucena González‑Coloma, Luis E. Hernández and Carolina Escobar. Biochar from grape pomace, a waste of vitivinicultural origin, is effective for root‑knot nematode control. Biochar (2023) 5:30. https://doi.org/10.1007/s42773-023-00228-8