El 22 d'abril del 2026, la inauguració de LEAPS AISBL a Brussel·les va marcar una fita important per al panorama europeu de la investigació i la innovació, reunint responsables polítics, líders de recerca, representants de la indústria i la comunitat científica per reflexionar sobre el paper de les grans infraestructures de recerca a la configuració del futur d'Europa.

L'esdeveniment, celebrat al Hanse Office, es va proposar explorar com la xarxa europea de sincrotrons i làsers d'electrons lliures pot contribuir a la competitivitat, la sobirania tecnològica i la resiliència en un moment de creixent incertesa geopolítica i econòmica.

A l'obertura de la sessió, Maryam Blumenthal, senadora d'Hamburg per a la Ciència, la Investigació i la Igualtat, va emmarcar el debat des de la perspectiva de la cooperació com a fortalesa definitòria d'Europa. Va assenyalar que Hamburg va construir el seu primer magatzem portuari al segle XIII. No va ser perquè Hamburg fos especialment poderosa, sinó perquè va comprendre que hom es fa més fort connectant, no tancant-se. Traçant un paral·lelisme entre la història i l'ecosistema europeu actual de recerca i innovació, va emfatitzar que les infraestructures de recerca són fonamentals en aquest sentit. Exerceixen un paper clau per a la ciència d'avantguarda i, per tant, per a la nostra sobirania tecnològica i autonomia geoestratègica, destacant la seva funció no només com a instal·lacions de recerca sinó com ecosistemes que possibiliten la innovació, la col·laboració i la capacitat estratègica a llarg termini.

La constitució formal de LEAPS com a AISBL representa un pas endavant en estructurar aquesta col·laboració a nivell europeu. Com va assenyalar Thomas Feurer, President del Consell d'Administració de LEAPS i Director General de l'European XFEL: “el 2017, fa gairebé 10 anys, en unir les nostres instal·lacions, vam crear una plataforma poderosa que cap institució de recerca per si sola podria haver aconseguit”.

Reflexionant sobre l'evolució de la iniciativa, va afegir: “amb l'AISBL, ara creem el marc jurídic per avançar cap al futur. Això cobra encara més rellevància en temps com aquests, on aspectes com el doble ús, la seguretat de les dades, la sobirania i la diplomàcia científica s'han d'abordar amb molta serietat.

Avui, LEAPS reuneix una xarxa d'infraestructures capdavanteres en ciència de fotons que donen servei a més de 35.000 usuaris a l'any, actuant com allò que Thomas Feurer va descriure com “un punt d'entrada únic per a la Comissió Europea i els seus organismes” i “un integrador” capaç de respondre a desafiaments polítics complexos.

El panell de discussió va ser moderat per Maryline Fiaschi, CEO de Science Business, i es va centrar en el futur de les infraestructures de recerca dins del proper Programa Marc FP10 i en la transformació més àmplia del sistema europeu de recerca i d'innovació. Joanna Drake, Directora General Adjunta de la DG RTD, de la Comissió Europea va subratllar que la capacitat d'Europa per competir globalment no estarà determinada únicament per la quantitat de coneixement que produeixi, sinó també per l'eficàcia amb què pugui traduir aquest coneixement en innovació, valor econòmic i autonomia estratègica. Va assenyalar un canvi d'enfocament, passant d'un finançament de projectes fragmentat i a curt termini a un enfocament més integrat. Aquesta diferència entre els cicles de finançament a curt termini i la naturalesa a llarg termini de les infraestructures de recerca va ser un tema recurrent al llarg del panell. Thomas Feurer va destacar el desajust estructural, explicant que això requereix una perspectiva de finançament molt més a llarg termini i també molt més compromís a llarg termini de les agències de finançament, afegint que la vida útil d'una infraestructura pot ser de diverses dècades.

Katarina Bjelke, Directora General del Consell Suec de Recerca, va reforçar la necessitat d'estabilitat, assenyalant que les infraestructures han de tenir garantida una estabilitat durant un període molt llarg, alhora que també va reclamar fonts de finançament més diversificades. El Professor Manuel Heitor de la Universitat de Lisboa, Exministre de Ciència, Tecnologia i Educació Superior de Portugal, va ser més directe en la seva crítica dels models actuals, afirmant que si bé el finançament basat en projectes pot ser una forma molt interessant de distribuir diners, és una forma terrible de fer ciència, defensant instruments de finançament a llarg termini i de més envergadura, millor adaptats a les realitats de la investigació científica i la competitivitat industrial.

El paper de les infraestructures de recerca com pont entre ciència i indústria va sorgir com un altre tema central. Mark van de Kerkhof, Director de Recerca EUV, ASML va descriure la profunda dependència de la investigació industrial avançada de les esmentades instal·lacions, assenyalant que "estem summament agraïts que dins d'Europa tinguem la infraestructura que podem aprofitar per realitzar el nostre treball, especialment atesa la complexitat i el cost d'aquestes tecnologies". Va posar èmfasi que aquesta dependència s'estén més enllà de les grans empreses, i que moltes empreses més petites depenen críticament de l'accés a fonts públiques, subratllant la importància de mantenir infraestructures obertes i accessibles dins d'un ecosistema d'innovació més ampli.

Des d'una perspectiva acadèmica, el Professor Kristiaan Temst, responsable de la unitat de recerca de física quàntica de l'estat sòlid a la KU Leuven i IMEC Lovaina, va destacar com la ciència dels fotons connecta la investigació fonamental amb el desenvolupament tecnològic, explicant que les fonts de fotons poden ajudar-nos enormement a comprendre els mecanismes fonamentals, una cosa molt rellevant per a les aplicacions, alhora que va assenyalar les persistents barreres culturals i estructurals, particularment relacionades amb la propietat intel·lectual i la participació de la indústria.

D'altra banda, el talent va ser identificat com una gran fortalesa i, alhora, una possible vulnerabilitat per a Europa. Thomas Feurer va observar que les persones amb talent trien llocs on creuen fermament que poden assolir les seves metes, destacant la importància de posicionar les infraestructures de recerca com a destinacions atractives per al talent global. Va sostenir que, si bé les institucions individuals ja tenen aquest paper de manera efectiva, LEAPS sens dubte pot ajudar a unir aquests esforços per atraure talents a nivell europeu.

Tot i això, Joanna Drake va advertir sobre els obstacles estructurals en el sistema d'innovació europeu que poden frenar les trajectòries professionals i empènyer el talent a d'altres països, en particular a mesura que els investigadors busquen oportunitats per col·laborar amb la indústria i portar innovacions al mercat. Kristiaan Temst va afegir que el perfil dels joves investigadors està evolucionant, assenyalant que avui dia veiem molts més estudiants de doctorat que desitgen fer el salt a la indústria, i va descriure com treballar en instal·lacions a gran escala proporciona una experiència transformadora: presenciant una altra forma de fer ciència, una forma molt emocionant de fer ciència, que modela no només la seva investigació, sinó també el seu enfocament més ampli cap a la col·laboració i la resolució de problemes.

En termes més generals, la discussió va tornar repetidament a la necessitat de millorar la governança i la coordinació a nivell europeu, nacional i regional, especialment en el context dels futurs models de finançament i la sostenibilitat a llarg termini de les infraestructures de recerca. Com van subratllar diversos oradors, alinear els fluxos de finançament i garantir l'estabilitat serà essencial per alliberar plenament el potencial de l'ecosistema de les infraestructures de recerca d'Europa. El debat a la inauguració de LEAPS AISBL va reflectir una entesa compartida que les infraestructures de recerca ja no són components perifèrics del panorama de la investigació europea, sinó pilars centrals del seu futur. La transició de la visió a l'acció requerirà no sols una inversió sostinguda, sinó també reformes estructurals en matèria de finançament, governança, política d'innovació i desenvolupament del talent. A mesura que Europa es desenvolupa en un entorn global cada cop més competitiu i incert, la capacitat d'enfortir i integrar el seu ecosistema d'infraestructures de recerca tindrà un paper decisiu en la configuració de la seva trajectòria científica, tecnològica i econòmica.

Més enllà del debat polític, la pròpia inauguració de LEAPS AISBL va marcar un punt d'inflexió estructural al panorama europeu d'infraestructures de recerca. En constituir-se com a entitat jurídica formal, LEAPS passa de ser una plataforma de coordinació a un actor més sòlid i reconeixible dins de l'ecosistema europeu de recerca i d'innovació. Aquest pas reforça la seva capacitat per representar els interessos col·lectius de les seves instal·lacions membres, interactuar de manera més efectiva amb les institucions europees i contribuir a donar forma als debats polítics a nivell estratègic. En un context on s'espera cada cop més que les infraestructures de recerca ofereixin no només excel·lència científica sinó també impacte social i econòmic, la creació de LEAPS AISBL reflecteix una ambició clara: actuar com una veu europea unificada i posicionar les infraestructures de ciència fotònica com a elements clau de la competitivitat futura d'Europa.