Sincrotró ALBA
A finals del 2024, la línia de llum FaXToR va obrir la porta a començar a ser utilitzada pels usuaris realitzant la seva primera presa de dades. Van ser tres els equips científics convidats a provar la línia, demostrat el seu rendiment en diverses aplicacions científiques.
La nova línia de llum FaXToR ha estat provada per veure el seu rendiment en diversos camps, des de biomedicina a paleontologia a ciència de materials. Els tres primers usuaris que van provar la nova línia, durant un total de 27 torns de temps de llum, representen les tres diferents disciplines científiques.
Biomedicina
En col·laboració amb un grup de tres científics de la Universitat Pompeu Fabra i l'Hospital Clínic de Barcelona, un total de sis mostres de fetge de rata, incrustat en parafina, s'han escanejat a la línia de llum per estudiar els canvis estructurals interns del fetge de rata en diferents condicions patològiques.
Cada mostra ha estat escanejada amb una mida de píxel de 1,3 um i una energia de feix monocromàtica de 25 keV. La distància entre la mostra i el detector no ha estat optimitzada per a aquesta prova, però es faran més mesures de la mateixa mostra en el proper període de posada a punt de la línia per augmentar les seves capacitats de contrast de fase. D'altra banda, s'ha fet servir per primera vegada un protocol per adquirir dades de tomografia de forma local i per fer reconstrucció de camp complet basat en l'algorisme NR Stitcher.
Amb l'arribada de FaXToR, ALBA té com a objectiu proporcionar un protocol multimodal i multiescala que contribueixi a la lluita contra les malalties rares, donant suport així a la comunitat biomèdica.
Primers usuaris de FaXToR a la sala de control juntament amb l'equip científic d'ALBA. D'esquerra a dreta: Genís Campreciós (IDIBAPS), Alessandra Patera (cap de grup de FaXToR), Bart Bijnens (UPF), Mariana Seabra (UPF), Federico Cova i Victorien Bouffetier (científics de línia).
Fetge de rata escanejat a FaXToR, Sincrotró ALBA.
Tall en 2D d'una regió d'interès (de mida 1,9 x 1,8 mm2) d'un volum reconstruït d'una mostra de fetge cirròtic (mida en cm).
Paleontologia
L'origen de les angiospermes o plantes amb flor, era un misteri per a Darwin. FaXToR ajudarà a l'equip científic de la Universitat Autònoma de Madrid, liderat pel Dr. Jesús Marugán, a revelar informació interna, com les estructures microvasculars, de les mostres de plantes fòssils trobades a l'aiguamoll de Las Hoyas (Cuenca). S'han escanejat diverses mostres de fòssils de diferents mides. Depenent de la mostra, s'han ajustat els paràmetres de la línia de llum, com ara el filtratge, l'energia i la resolució.
Científics de la UAM han aconseguit un projecte dotat amb 200.000 euros dins de la convocatòria nacional 'Projectes de Generació de Coneixement 2023', en què un membre de la línia de llum, Federico Cova, forma part de l'equip de recerca per fer més estudis amb l'objectiu d'entendre l'ecosistema de Las Hoyas. FaXtoR participarà en l'escaneig de fòssils seleccionats per obtenir informació morfològica per al diagnòstic de l'edat taxonòmica i biològica, explorant així el seu potencial per a les aplicacions paleontològiques.
Jesús Marugán (UAM) mentre col·loca una mostra damunt de la platina tomogràfica.
Representació volumètrica d'una planta amb dues rodanxes ortotròpiques reconstruïdes en diferentes plans.
Ciència de materials
L'estat verd i sinteritzat de mostres injectades amb aglutinant s'han investigat a FaXToR, per determinar l'estructura interna (distribució de capes, distribució de partícules, porositat, interconnectivitat de la porositat) en ambdós estats. Les mesures han estat realitzades amb una resolució d'1 um i una energia monocromàtica de 45 keV. S'han escanejat fins a 10 mostres.
Esquerra: representació del volum d'una mostra sotmesa a un procés de lligand amb una vista 2D a la dreta.
