Figura 2: Espectroscòpia SR-FTIR de les cèl·lules 351ST en condicions fisiològiques i a escala de 50 μm: (A) Imatge visible de les cèl·lules, (B) localització espacial de les proteïnes i (C) dels lípids, (D) impacte de la conformació de la làmina β en les proteïnes, (E) visualització dels grups d'èster i (F) dels grups de carboxil / Analytical Chemistry

Una recerca dirigida per Tanja Ducic, científica de la línia de llum MIRAS al Sincrotró ALBA, ha revelat les diferències en els compostos orgànics de diferents cèl·lules de glioblastoma i confirma l'eficàcia del fàrmac riluzol com a tractament contra aquest tipus de càncer.

Figura 1: Configuració de cèl·lules vives per a una avaluació FTIR amb llum de sincrotró de compostos metabòlics i tractament de fàrmacs en cèl·lules individuals intactes.

El glioblastoma és el càncer cerebral més agressiu i mortal en adults, amb una esperança de vida de tan sols quinze mesos després del seu diagnòstic.

El tractament estàndard, que té una eficàcia limitada, inclou la intervenció quirúrgica i la radioquimioteràpia concomitant. Tot i això, l'heterogeneïtat molecular que caracteritza el tumor del glioblastoma multiforme (GBM) dificulta el desenvolupament de noves teràpies i tractaments mèdics més efectius.

Un equip de recerca internacional, liderat per la científica Tanja Ducic del Sincrotró ALBA, ha analitzat les diferències en els compostos biomacromoleculars de tres línies cel·lulars diferents del GBM per a desenvolupar en un futur tractaments que ataquin les cèl·lules canceroses de manera més específica. L'estudi també ha investigat els efectes del riluzol, fins llavors considerat un potencial fàrmac per a tractar el glioblastoma, sobre aquests tres tipus de cèl·lules del GBM. Els resultats s'han publicat en la revista científica Analytical Chemistry.

La portada de la revista Analytical Chemistry reflecteix el contingut de l'article de Tijana Tripkovic. https://pubs.acs.org/toc/ancham/94/4

Visualitzant diferències i transformacions en les cèl·lules de glioblastoma

L'experiment realitzat a la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA i a la línia de llum SISSI del sincrotró Elettra ha permès caracteritzar la composició de les diferents línies cel·lulars. S'ha vist que cada tipus de cèl·lula de GBM presenta diferències en els seus compostos orgànics, distinció que pot permetre desplegar noves estratègies de tractament més específiques.

D'altra banda, el tractament de les diferents línies de GBM amb riluzol ha demostrat canviar la seva composició cel·lular, afectant el metabolisme de carbohidrats i a l'estructura de l'ADN i dels lípids. També s'ha observat que aquest fàrmac provoca transformacions en la conformació de les proteïnes i que pot comportar canvis epigenètics. Els resultats indiquen que el riluzol sembla contribuir al mal funcionament de les cèl·lules canceroses.

Aquest projecte també ha comptat amb la col·laboració a llarg termini de la Facultat de Medicina de la Universitat de Göttingen (Alemanya) i del sincrotró Elettra (Itàlia).