Sincrotró ALBA
S'han dut a terme anàlisis de microdifracció de raigs X a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA per determinar l'estructura cristal·lina de la chladniïta.
Cerdanyola del Vallès, 3 d'agost de 2017.
Investigadors de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina), en col·laboració amb investigadors del Sincrotró ALBA, identifiquen un mineral a la Terra, provinent de la regió de Córdoba (Argentina), que fins ara només s'havia observat en meteorits.
L'estudi, publicat a la revista European Journal of Mineralogy, afirma que el mineral trobat és la chladniïta, un fosfat complex pertanyent al grup de la fillowita, que conté sodi, calci, magnesi i ferro, i que té una estructura trigonal. S’ha trobat en una pegmatita, una roca ígnia, formada a partir del refredament lent del magma.
La chladniïta va ser trobada per primer cop al 1993, al meteorit metàl·lic Carlton IIICD. Fins ara només s'havia trobat en aquest tipus de meteorits, caracteritzats per haver patit processos de fusió i diferenciació com les roques ígnies. El nom del mineral prové del físic i músic alemany Ernst Florens Friedrich Chladni (1756-1827), que va fer estudis pioners en relació als meteorits, defensant-ne l'origen extraterrestre.
L'estructura cristal·lina del mineral s'ha determinat enganxant una làmina molt prima de la roca a un substrat de vidre, i fent passar llum de sincrotró a través del conjunt, mitjançant la tècnica de microdifracció. Aquesta tècnica, impulsada per investigadors de l'ICMAB, es va iniciar en col·laboració amb BM25 SPLine, la línia de llum espanyola del sincrotró europeu ESRF (European Synchrotron Radiation Facility) a Grenoble (França) i, posteriorment, s'ha anat desenvolupant i perfeccionant juntament amb investigadors de la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA.
Dues de les característiques innovadores d'aquesta tècnica de caracterització són tant la utilització d'un substrat de vidre molt fi, que permet la fàcil localització de la zona a irradiar, com l'ús de llum de sincrotró focalitzada, que possibilita la il·luminació d'una àrea molt petita de la roca i, per tant, la difracció de cristalls individuals.
Fig. 1: Fotomicrografía de la mostra analitzada. Les regions grisoses-blavoses corresponen al fosfat complex chladniïta.
Fig. 2: Comparació dels patrons de difracció del mineral beusita (on estava inclosa la chladniïta), obtingudes mitjançant microdifracció de raigs X utilitzant les mateixes condicions experimentals excepte pel gruix de l'espessor del substrat de vidre (esquerra: 1.5 mm; dreta: 0.5 mm).