Investigadors de la UCM i del CSIC, amb la col·laboració de l'ALBA, han establert un nou protocol de síntesi per produir un major nombre de nanofils que amb el procés de fabricació convencional a laboratoris, amb una considerable reducció de temps i costs. L'ús d'alumini reciclat i el fet que el procés de creixement dels nanofils es realitzi a temperatura ambient permet que els nanofils puguin ser emprats a la indústria amb un cost inferior. La línia de llum CIRCE d'ALBA ha contribuït a l’avaluació de les propietats magnètiques dels nanofils per la seva aplicació en imants permanents.
Un equip de l’Institut IMDEA Energia de Madrid ha estudiat en la línia de llum CIRCE-NAPP de l’ALBA la fotosíntesi artificial, és a dir, la reacció química que fan les plantes i altres organismes fotosintètics per a transformar l’energia del Sol a energia química. L’objectiu és controlar de forma selectiva els productes finals d’aquesta reacció per a obtenir aquells que resulten d’interès. A l’estació CIRCE-NAPP concretament han analitzat el resultat d’aquesta reacció en funció dels catalitzadors usats.
L'estudiant de doctorat d'ALBA i la UAB Nithyapriya Manivannan va defensar ahir la tesi sobre la biofortificació del blat amb seleni. Ha estudiat els mecanismes d'absorció del seleni per part de les plantes i la interacció amb contaminants mitjançant tècniques analítiques amb llum de sincrotró. A la línia de llum CLÆSS d'ALBA, es van estudiar diferents mètodes de biofortificació de les arrels, els brots i els grans del blat sense afectar la naturalesa química de les mostres. Els resultats de la tesi de Nithya ajudaran la societat a accedir a una ingesta adequada de seleni en benefici de les necessitats alimentàries humanes.
Els experiments liderats per un estudiant de doctorat al Sincrotró ALBA van revelar, per primer cop, la localització d'un nou nanomaterial híbrid dissenyat per inhibir la sobreproducció de col·lagen després d'un episodi de fibrosi miocardíaca i els canvis morfològics induïts a les cèl·lules. Obtenir aquesta informació tridimensional en alta resolució de les cèl·lules és crucial pel desenvolupament d'estudis preclínics de nous agents terapèutics.
Una col·laboració internacional, liderada des de la Universitat Autònoma de Madrid, ha estudiat les propietats elèctriques en làmines d'unes poques capes de gruix d'antimonè, material bidimensional compost per àtoms d'antimoni. Els resultats indiquen un transport elèctric que passa principalment per la superfície del material. Això, sumat a la seva estabilitat i estructura simple, ho fan un candidat prometedor per a aplicacions nanoelectròniques i optoelectròniques. Part dels experiments van ser realitzats a la línia de llum CIRCE.
