L’Institut de Tecnologia Química (CSIC-UPV) lidera un estudi que descriu un nou mètode per a la purificació industrial d’etilè, un dels majors processos químics del món i base per a multitud de productes químics del nostre dia a dia. Experiments fets a la línia de llum NOTOS de l’ALBA han contribuït als resultats d’aquesta recerca.
Un equip de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid - CSIC lidera una recerca que ha aconseguit fer una zeolita amb porus extra grans expandint i connectant cadenes de silici. Aquest material té aplicacions en descontaminació d’aigua i gas i en catàlisi. Experiments fets a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA han sigut claus en la determinació de l’estructura porosa de la zeolita.
Els raigs X produïts al Sincrotró ALBA han permès determinar 1.000 estructures de proteïnes en una dècada. La proteïna número 1.000 forma part d'un estudi liderat per membres del CSIC que ajudarà al disseny de noves teràpies. La línia de llum XALOC al Sincrotró ALBA, dedicada a la cristal·lografia macromolecular, ha fet possible aquest èxit.
Les bateries de ions de liti i de sodi són objecte d’estudi en el marc d’una investigació que lidera la línia de llum CLÆSS del Sincrotró ALBA des del 2014, en col·laboració amb diversos socis internacionals, per contribuir a la recerca mundial en nous materials que permetin canviar l'economia global cap a les zero emissions de CO2. Ara, l'equip científic ha revelat que les propietats electroquímiques del càtode de la bateria milloren al substituir part del ferro que el composa per níquel. Ho han descobert aplicant un nou mètode experimental.
Un equip d'investigació internacional liderat per l'INMA i el CFM, en col·laboració amb la línia de llum BOREAS de l'ALBA, aconsegueix per primera vegada tenir ferromagnetisme bidimensional sobre un marc organometàl·lic, un resultat que s'ha estat buscant durant les dues últimes dècades. Aquesta xarxa organometàl·lica presenta una gran anisotropia magnètica perpendicular, una alta romanència magnètica a temperatures finites i un camp coercitiu molt més gran que qualsevol altre sistema bidimensional reportat. Això la fa a ser candidata a ser l'imant més prim observat fins ara.