La magnetita és el primer material magnètic que va conèixer l'ésser humà fa milers d'anys. En canvi, les propietats magnètiques de la superfície d'aquest material són encara objecte de discussió entre els científics. Investigadors de l'Institut de Química-Física "Rocasolano" del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Sincrotró ALBA han determinat el moment magnètic de la magnetita a la superfície ben definida. El moment magnètic és una propietat bàsica relacionada amb la força del seu camp magnètic i que està lligada amb la seva efectivitat per actuar com a filtre d'electrons separant-los en funció del seu espín.
Aquesta troballa, publicada a la revista Physical Review B, ha permès demostrar que el moment magnètic d'àtoms que es troben a la superfície de la magnetita no es correspon amb el que tenen els àtoms a l'interior d'aquest material. Aquesta informació serà d’utilitat, segons els científics, per crear dispositius que permetin manipular l'espín de l'electró per a l'emmagatzematge i manipulació de la informació.
Es tracta del primer treball d'aquestes característiques on s'utilitza l'únic microscopi de fotoelectrons que hi ha a Espanya: el PEEM (Photoemission Electron Microscopy) de la línia de llum CIRCE del Sincrotró ALBA. Aquest microscopi, com utilitza llum de sincrotró, permet analitzar propietats magnètiques i electròniques de les mostres escollint la longitud d'ona i la polarització de la llum, facilitant les necessitats dels investigadors.
"El nostre proper objectiu és modificar de manera controlada i reversible els àtoms de la superfícies de la magnetita per observar el seu efecte al moment magnètic. D'aquesta manera, podríem manipular-lo a la nostra voluntat", indica Juan de la Figuera, investigador del CSIC a l'Institut de Química-Física "Rocasolano".
Fig. Imatge de superfície de la magnetita adquirida amb electrons (esquerra) i dels seus dominis magnètics il·luminant amb raigs X (dreta). © CSIC
Enllaç a la notícia de l'Instituto de Química-Física "Rocasolano"
