LA UAB I EL SINCROTRÓ ALBA COL·LABOREN EN LA CERCA DE NOVES VACUNES PER A PEIXOS

Sou a: Inici / Actualitat / NOTÍCIES / LA UAB I EL SINCROTRÓ ALBA COL·LABOREN EN LA CERCA DE NOVES VACUNES PER A PEIXOS
Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona està desenvolupant un nou concepte de vacuna per protegir els peixos de piscifactoria de les principals malalties víriques que els afecten. L’alternativa que plantegen és una nanopartícula administrada per via oral junt amb el menjar que seria més pràctica, més barata i menys estressant per als animals que les vacunes convencionals administrades per injecció. L’equip ja ha comprovat que aquestes nanopartícules estimulen la resposta immunitària. Ara analitzen, amb la llum del sincrotró de l’ALBA, què passa exactament dins les cèl·lules a nivell molecular.

Cerdanyola del Vallès, 4 d’octubre de 2018  Les malalties víriques són una de les majors preocupacions per a la indústria de l'aqüicultura. Una infecció en una piscifactoria pot contagiar-se molt fàcilment i causar estralls en tota la producció. Per aquest motiu els controls sanitaris són elevats i als peixos se'ls administren vacunes que, tanmateix, tenen certs inconvenients, com el cost de producció i administració o els riscos ambientals i de reversió de la malaltia. Per això s'estan buscant alternatives a les vacunes convencionals com la que ara investiga l'equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) al Sincrotró ALBA.

"La vacuna que plantegem es basa en unes nanopartícules formades per proteïnes del virus que causa la malaltia" explica Nerea Roher, investigadora de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) i del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia de la UAB. A diferència de les vacunes convencionals, administrades per injecció, aquestes nanopartícules es donen per via oral. D'aquesta manera podran ser administrades als animals amb el menjar, fet que els provoca molt menys estrès i té un cost d’administració molt menor.

Els resultats obtinguts al laboratori de la UAB indiquen que aquestes nanopartícules són prometedores i bones candidates per a fer-ne una vacuna contra malalties víriques dels peixos. En la recerca, publicada recentment a Frontiers in Immunology*, han provat, tant in vitro com in vivo en peix zebra i en truita arc iris, que les nanopartícules desperten una resposta immunitària.

    

D'esquerra a dreta, Núria Benseny i Manel Sabés, del Sincrotró ALBA i Nerea Roher, Maria Carreras i Rosemary Thwaite del Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB. Dreta: nanopartícules (en verd) absorbides per la cèl·lula de peix zebra. Imatge digitalitzada de microscopi confocal: membrana de la cèl·lula (vermell) i nucli cel·lular (blau).


Ara volen confirmar aquests resultats i observar què passa exactament dins les cèl·lules dels peixos. Per això investiguen al Sincrotró ALBA, a la línia de microscòpia d’infraroig MIRAS. D'una banda, han introduït el virus inactivat en un grup de cèl·lules, per tal que causi una resposta immunitària, tal com passa en les vacunes. De l'altra, han tractat altres cèl·lules amb les nanopartícules, formades per proteïnes d'aquests virus. Analitzant-les amb la llum de sincrotró i comparant els seus resultats, comprovaran si les nanopartícules són capaces de despertar en les cèl·lules la mateixa resposta immunitària que genera el virus. Si és així, vol dir que les nanopartícules són adequades per protegir les cèl·lules d'una futura infecció vírica. "D'aquesta manera podem assumir que l'animal seria capaç de respondre eficaçment davant un virus real", comenta Roher. L'anàlisi amb la microscòpia d'infraroig del Sincrotró ALBA permet "veure la resposta de les cèl·lules a gran resolució i de manera global" afegeix Manel Sabés, investigador de la UAB i de l'ALBA, "el que ens ha de permetre reforçar els resultats obtinguts".

Les vacunes que està desenvolupant l'equip de la UAB són per tres malalties greus – poden arribar a una taxa de mortalitat del 100% – i freqüents en peixos marins i salmònids: la necrosi nerviosa, la necrosi infecciosa pancreàtica i la septicèmia hemorràgica. La propera etapa de l'estudi serà provar les vacunes en diverses espècies de peixos per veure si desperten la mateixa resposta immune que s'ha vist a nivell cel·lular.

L'equip també recorda que aquests tractaments no tenen cap risc ni per als peixos ni per als consumidors. Segons explica Rosemary Thwaite, investigadora de la UAB, és totalment innocu, ja que "a diferència de les vacunes convencionals que tenen el virus atenuat, les nostres nanopartícules només contenen proteïnes d'aquest virus. No hi ha virus, no hi ha material genètic, i per tant no hi ha risc que es pugui reproduir, per exemple." A més, aquests nous tractaments podrien ser positius també per ajudar a minimitzar l'ús d’altres medicaments, com els antibiòtics, en les piscifactories, ja que si s'aconsegueix tenir individus més sans, aquests ja no serien necessaris.  

  

Especte d'absorció obtingut a la línia MIRAS del Sincrotró ALBA que permet veure la composició química de la mostra i evaluar possibles canvis en les biomolècules de les cèl·lules.



*Reference: Thwaite R, Ji J, Torrealba D, Coll J, Sabés M, Villaverde A and Roher N (2018). Protein Nanoparticles Made of Recombinant Viral Antigens: A Promising Biomaterial for Oral Delivery of Fish Prophylactics. Front. Immunol. 9:1652. doi:10.3389/fmmu.2018.01652



arxivat sota: , , ,