Domaševo era una antiga colònia de l'Edat Mitjana de la vella Herzegovina (avui, Bòsnia i Hercegovina). Va ser mencionada per primer cop en un document del segle X escrit per Constantí VII a la regió medieval de Travunia, una unitat administrativa i principat que formava part de la Sèrbia medieval (850-1371). Dins del seu nucli històric, es van trobar restes de tres esglésies que contenien diverses làpides medievals monumentals (anomenades "stećci" i que han estat proposades com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO). Es creu que aquestes esglésies es van construir entre el final del segle XV i principi del segle XVI. Una d'elles és l'església de Sant Pere, una església ortodoxa cristiana fundada pel duc Peter Zotovich al segle XV, on va ser enterrat. Durant el 2014 es va dur a terme una excavació arqueològica i es va trobar dins d'una d'aquestes esglésies una cripta amb dos esquelets. Se sap que Zotovich va patir un problema de mineralització dels ossos. En l'exhumació es va identificar aquest problema en un dels esquelets. A més a més, s'estan realitzant anàlisis d'ADN en paral·lel per confirmar la identitat de Zotovich.
Ara, la investigadora del Sincrotró ALBA Tanja Dučić i Stevan Salatic, col·laborador del museu d'Herzegovina (Trebinje), estan estudiant amb llum de sincrotró el desordre que presenten els teixits dels ossos així com els canvis soferts amb el pas dels anys. "Els ossos antics són importants testimonis de la història ja que guarden informació significativa sobre les societats passades i, a més, poden proporcionar informació rellevant les diferents etapes del desenvolupament humà, incloent la dieta, la influència mediambiental i les patologies. Els paràmetres químics que obtenim aquí, gràcies a les tècniques de llum de sincrotró, poden servir per entendre el procés d'envelliment dels ossos, així com el seu estat al llarg del temps", en paraules de Tanja Ducic, investigadora principal.
En aquest projecte s'han emprat diferents mètodes d'investigació basats en la llum de sincrotró per aconseguir informació dels ossos com la presència de col·lagen, el contingut de fosfat i carbonat així com la mineralització i la substitució de carbonat, que ocorre normalment en els ossos arqueològics.
Aquest estudi multidisciplinari implica la col·laboració de diferents grups de treball: arqueologia, conservació i espectroscòpia de quatre països diferents. En estudis previs, en col·laboració amb els investigadors Camèlia Borca del Paul Scherrer Institut (Suïssa) i Anthony Parker del STFC-Rutherford Appleton Laboratory (Reunio Unit), van trobar metalls pesants com titani, manganès i ferro en algunes de les mostres. També l'espectroscòpia de Raman va mostrar canvis inusuals en la biomineralització dels ossos, especialment en parts deformades. Aquesta varietat de metodologies permet entendre la mineralització, la recristal·lització, la pèrdua de col·lagen i substitució de carbonat que té lloc en ossos antics.
A l'esquerra, la investigadora Tanja Dučic a la línia de llum MIRAS al Sincrotró ALBA. A la dreta, imatge d'una làpida "stecci" a Trebinje (Bosnia i Herzegovina).
El Sincrotró ALBA
L’ALBA es una instal·lació nacional amb dimensió internacional, ja sigui pels seus usuaris acadèmics i industrials o pel seu personal. Es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons que té per objectiu produir llum de sincrotró per visualitzar i analitzar la matèria i les seves propietats a nivell atòmic i molecular.
Aquesta infraestructura científic-tècnica singular (ICTS), en funcionament des de maig de 2012, genera unes 6.000 hores de llum de sincrotró a l’any i està a disposició de la comunitat científica i del teixit empresarial, amb capacitat de donar servei a més de 1.300 investigadors a l’any, en diferents àmbits científics: física, química, ciències de la vida, ciència de materials, patrimoni cultural, biologia, nanotecnologia,....
