El trencament de l'ADN té lloc en multitud de processos naturals clau per a la vida: la reparació del material genètic, la mutagènesis, la recombinació o la síntesi de noves molècules d'ADN. El camp de la biologia molecular l'utilitza també en processos artificials.
Liderats per Guillermo Montoya del CNIO, un grup d'investigadors ha descrit en detall per primera vegada el mecanisme del procés de trencament de la doble hèlix de l'ADN. Per fer-ho, han desenvolupat un mètode de producció de cristalls biològics que els ha permès observar el procés químic darrera d'aquesta reacció. A més a més, també han creat una simulació informàtica que fa visible a l'ull humà aquest procés que tan sols dura milionèsimes de segon a la natura.
Aquesta informació pot utilitzar-se per a moltes aplicacions biotecnològiques: des de la correcció de mutacions per tractar malalties rares i genètiques, fins el desenvolupament d'organismes genèticament modificats.
Les dades van ser obtingudes a partir d'uns 200 cristalls analitzats a les línies de cristal·lografia macromolecular XALOC (Sincrotró ALBA) i PXI (Swiss Light Source, SLS, Suïssa).
L'estudi es va dur a terme en col·laboració amb el grup computacional de Modesto Orozco de l'IRB Barcelona i ha estat finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i la Fundación Ramón Areces.
Referència: "Visualizing phosphodiester-bond hydrolysis by an endonuclease" Rafael Molina, Stefano Stella, Pilar Redondo, Hansel Gomez, María José Marcaida, Modesto Orozco, Jesús Prieto & Guillermo Montoya
Nature Structural & Molecular Biology 22, 65-72 (2015), doi: 10.1038/nsmb.2932
